S’explica que en un racó de mon hi ha un aire que sempre està content, juga amb els núvols d’allò més bé, s’amaga darrera del sol i de nit abans d’anar a dormir s’acosta a la lluna i els estels per dir bona nit. Bufa tan fluixet que li diuen Airet.

L’Airet, també cal dir-ho, és una mica entremaliat, alguns cops, quan veu la gent passejant, s’hi acosta i fa de les seves.

- Mira, un grup de nens i nenes jugant al futbol! li diu al sol.

- Airet, Airet, portat bé....

Hi havia una vegada una mongeteta que estava dins d’una beina, com la resta de mongetes del mon mentre creixen. Diguem que més aviat era de pau i sempre estava pensant amb les seves coses de mongeta, però les seves companyes de beina més mogudes, sempre li deien:

- Mongeteta, vinga empeny la beina amb nosaltres a veure si podem sortir, ji,ji,ji

- Mongeteta, canviem-nos de lloc, vinga!